Farà un any, dos, tres

Dins les parpelles, un fons blau i una nineta
com una piga, ha naufragat i s’esvera
encisadora t’ha atrapat,
com una flama ha embolcallat
el teu destí per sempre, uh, uuuh, uh, uuuh.

Fa dels teus braços un bressol i una balança
on mesurant el teu amor, plora i canta
quan et somriu potser no saps
que hi ha raons d’eternitat
ànimes retrobades, uh, uuuh, uh, uuuh.

I les mans… on recolza ara el seu cap
vetllaran… com l’espelma a cada instant
farà un any, dos, tres i el record cremant-se al vent
deixarà un perfum d’absència.

Cada matí, sobre el llençol, una rialla
braços i cames a l’atzar fan una dansa
entre els seus dits els teus cabells,
dins els teus ulls el seu reflex,
ànimes retrobades, uh, uuuh, uh, uuuh.

I les mans… on recolza ara el seu cap
vetllaran… com l’espelma a cada instant
farà un any, dos, tres i el record cremant-se al vent
deixarà un perfum d’absència. “

(Estrofa omesa)
Una cançó que ha començat, una llumeta
flaire d’encens que s’obre al món amb la innocència
d’un esperit encara pur,
ànima clara, raig de llum
dos pams de terra verge, uh, uuuh, uh, uuuh.

Descarrega aquesta cançó