Memòries d’amor
Memòries d’amor
Surt de casa i troba fulles de tardor,
a l’esquena una guitarra.
Al Portal de l’Àngel té l’aparador
ocupat per uns vailets d’aquells que fan el breakdance
Arrufant el nas camina carrer avall.
Entre els Arcs i Cucurulla
hi ha una font i un bell racó per reposar,
i amb la funda oberta al terra,
i la guitarra a les mans, diu cantant…
He somiat que hi eres
i amb to fluixet em deies
que no has deixat mai d’estimar-me.
He somiat i em sembla
que no has marxat i et quedes,
que has decidit que ets prou valenta
per fer junts camins de ronda,
on s’alternen llums i ombres,
per escriure junts memòries d’amor.
Surt de casa i dolç és l’aire de l’estiu,
a l’esquena la guitarra.
carrer Petritxol avall, plaça del Pi,
ziga-zaga d’estudiants i d’estrangers tafaners.
Bells acords entre les cordes van sonant,
vells records amb melodia,
i una pluja de monedes al davant,
mentre el cap dona les gràcies,
la guitarra a les mans, i ell cantant.
He somiat que hi eres
i amb to fluixet em deies
que no has deixat mai d’estimar-me.
He somiat i em sembla
que no has marxat i et quedes,
que has decidit que ets prou valenta
per fer junts camins de ronda,
on s’alternen llums i ombres,
per escriure junts memòries d’amor.