Primer vagó
Primer vagó pelat fins que pugen la iaia i el nen
sovint l’infant curiós em somriu quan li ensenyo les dents
nova parada, s’obren portes i apareix
s’assembla a un àngel, no hi ha un astre més lluent.
S’asseu al meu costat i em pregunta el destí d’aquell tren
vermell com un pebrot assenyalo cap a Granollers
se’n riu al veure el meu estat de confusió
em fa un petó a la galta i em diu el seu nom.
I cada dia somiaré amb trobar-te
i no vull perdre l’esperança
que sigui a la següent parada
i guardaré el teu lloc amb una rosa
per no oblidar mai el teu rostre
al tren que surt cap a les dotze
Primer vagó sencer, jo m’arrisco i li guardo un seient
com puc vaig esquivant les mirades que em clava la gent
nova parada, s’obren portes i apareix
s’assembla a un àngel, no hi ha un astre més lluent.
Amb to desesperat faig un gall per cridar l’atenció
no puc obrir-me pas cada cop hi ha més gent al vagó
nova parada, i ella baixa sense veure’m
i jo atrapat entre la gent no m’ho puc creure!